En aquesta època havia acabat un curs de fotografia digital i em venia de gust practicar el retrat. Com que vivia sol vaig començar amb l’Alai, que sempre té ganes de fer coses, tot i que llavors acabava d’entrar a casa i encara s’ho mirava tot amb passivitat. Recordo que li ploraven molt els ulls, a la imatge es pot apreciar. D’aquí va sortir aquesta foto, que vaig tenir emmarcada molts anys al menjador, i que va suposar l'inici de la seva carrera com a model canina. Ara ja s'hi posa bé només treure la càmera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada